1,2. 1,2,3 4!

Estima el món, s'avorria,
transitar pel camí més buit

Tenir clar cap on. Hom es veu en els fragments dels quals està fet. Sñon les emprentes sobre la gespa que diu el poema.

E tercer és el transit. Per aixo equilibris,surf en societat liquida, piensa, y se piensa a sí pensando, sólo que no lo dice en voz alta.

No sé, però un brot psicotic li agafarà o li va agafar [no s'avorreix] a la AP, ara, els seus contes són molt eqilibrats pel caos.
No sé si ho fa expressament, vull dir, si ho sap. Si li han explicat què bé du l'equilibri realitat- somni. M'agrada per això. Trobo escriu bé.

No pensis res.

He escrit tot això. Molt des de fa temps diria.

Fins i tot la necessitat de contes com per nens

Cal el fosc,el dur per ser-hi l'altra i cal un punt mig. Aquests tres: linia recta, buit, linies tortes.

El del mig dona la ma i la deixa. Es entre els dits d'ET i Elliot a la capella sixtina

[agradecimientos